Les persones amb diversitat funcional son una minoria social discriminada des de l’antiguitat, fins i tot dins d’altres col·lectius discriminats, que també han oblidat incloure en la seva lluita els seus propis membres amb diversitat funcional.
Des de l’activisme de drets humans del Fòrum de Vida Independent s’ha proposat el concepte de “diversitat funcional” per substituir altres amb connotacions considerades pejoratives, com “discapacitat”, “minusvalidesa”, “invalidesa”, etc. I a partir d’aquest concepte podem parlar de “persones discriminades per la seva diversitat funcional”, una expressió que clarament contradiu el principi d’economia del llenguatge però que ha demostrat gran utilitat com a instrument d’empoderament.
Conscients que el llenguatge utilitzat quotidianament, amb aparent innocència, perpetua la ideologia i els valors dominants en la societat, rotundament negatius en el cas del nostre col·lectiu, aquesta nova expressió té un caràcter contra hegemònic i pretén igualar en drets a les persones amb diversitat funcional en la societat. No es tracta de crear etiquetes més o menys correctes o afortunades, es tracta d’establir un desacord des d’on parlar i actuar demandant el reconeixement i l’exercici de la llibertat.
La representació de les persones amb diversitat funcional mitjançant imatges i relats adversos té profundes conseqüències en les vides reals. Per exemple:
Les persones amb diversitat funcional han d’estar presents amb dignitat i en la seva pròpia diversitat, a més de barrejats en els espais i situacions comuns a totes les persones, en els relats difosos i publicats per les institucions públiques i organitzacions socials i pels mitjans de comunicació , lliures d’atributs i distintius provinents de les creences en formes de superioritat inherent d’unes persones que tenen el dret a dominar.
http://forovidaindependiente.org/justicia-versus-relato/#more-2316 vist 20 juny 2020