La seguretat és el sentiment de protecció enfront de mancances i perills externs que afectin negativament la qualitat de vida; en tant i quan es fa referència a un sentiment, els criteris per a determinar els graus de seguretat pecaran de tenir algun grau de subjectivitat. En general, el terme sol utilitzar-se per fer referència al conjunt de mesures i polítiques públiques implementades per aixoplugar a la població del patiment de delictes, especialment d’aquells que posin en risc la integritat.
La prevenció és el resultat de concretar l’acció de prevenir, la qual implica el prendre les mesures de precaució necessàries i més adequades amb la missió de contrarestar un perjudici o algun dany que pugui produir-se.
Llavors, la prevenció és disposar determinades qüestions o accions en marxa per minorar un risc o el dany. Val aclarir que resulta ser una condició “sine qua non” que la prevenció es disposi de manera anticipada, és a dir, abans del moment en què es creu que es produirà la situació perillosa de la qual cal defensar-se i cuidar-se.
Per mobilitat s’entén el conjunt de desplaçaments, de persones i mercaderies, que es produeixen en un entorn físic. Quan parlem de mobilitat urbana ens referim a la totalitat de desplaçaments que es realitzen a la ciutat.
Aquests desplaçaments són realitzats en diferents mitjans o sistemes de transport: cotxe, transport públic … però també caminant i en bicicleta. I tots amb un clar objectiu: el de salvar la distància que ens separa dels llocs on satisfer els nostres desitjos o necessitats. És a dir, facilitar l’accessibilitat a determinats llocs: malgrat certes campanyes de publicitat poques persones gaudeixen del simple fet de desplaçar-se.
Per tant, l’accessibilitat és l’objectiu que a través dels mitjans de transport persegueix la mobilitat.